BACALLAR, [BACALAR] s.

Jove adolescent, fadrí.

"Depuys als peus d un bacalar
pansan los draps per miyls lancar;
Saul l apelon li primer,
Sent Paul cels qui vingron derer."
Plant de Sent Esteve MS. d'Ager

"Han encara mes dolor, com, per ço que hom los tema, van ab molts bacallars armats al lur costat, dels quals ells mateys han major pahor que aquells que ells volen que ls teman."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa V